La prensa dice

Reseña de "1948" en el diario Ara

La memòria de la guerra d’independència d’Israel

Por David Miró

[Para leer esta reseña en el diario Ara, descárgate el PDF adjunto.]

“Qui era jo llavors? Què feia exactament? Anava al bany? Teníem bany? Alguna vegada em vaig rentar les dents? Tenia raspall de dents? Em rentava les dents com qualsevol noi d’Eretz Israel?D’on treia la pasta? I què feia entre batalla i batalla? Qui era,en què pensava la majoria de les vegades en què no recordo que pensés? I què és un record? Un record és el que jo escricqueésunrecord”. Yoram Kaniuk (Tel Aviv, 1930) ofereix a 1948 un magnífic assaig sobre els efectes en la memòria d’un aexperiència tan traumàtica, brutal i inhumana com una guerra quan tens només 17 anys. Més de 60 anys després, fal’esforç de reconstruir aquells tresmesos en què la seva vida va penjar d’unfil, en què veia desaparèixer companys gairebé cada dia i en què es va haver d’enfrontar a la terrible veritat de la guerra: o mates o et maten. L’autor reconeix que no sap ben bé si el que recorda va passar en realitat, però assegura que “una mentida coma resultat de la recerca de la veritat pot ser més utèntica que la realitat”. Kaniuk escriu contra la reescriptura de la història que considera que s’ha fet d’aquell conflicte bèl·lic i, sobretot, del paper que hi va jugar el Palmaj, l’organització clandestina paramilitar que va exercir de força de xoc. “Ens van enviar amb gran entusiasme a fundar un estat per a les seves famílies assassinades, un estat per als seus morts, i ells no sabien que aquell estat seria una mena de manicomi en el desert, tot sembrat de la farina dels ossos de jueus que no van aconseguir arribar-hi vius”. Les batalles i els espais morts abans del combat, però, són l’eix del llibre. Una concatenació d’atrocitats, anècdotes divertides, reflexions sobre l’amistat, la convivència amb els àrabs, l’Holocaust i el pes de la història que arrossega cada jueu. Les vivències més dures (l’autorviuturmentat per havermatat un nen àrab durant la guerra) deixen pas a una confessió: només gràcies als oblits selectius es pot superar una experiència tan dolorosa. I a qui no ho fa li passa coma un personatge que apareix al final del llibre, per al qual el rellotge del temps va quedar aturat enaquell any fatídic del 1948.

Diario ARA