La prensa dice

24 ene
2008

On eres el 6 d’agost del 1945?, por Mariano Pérez Ródenas

Masuji lbuse (1898-1993) és d’un poble a prop d’Hiroshima. A finals dels anys 30 la crítica ja s’havia fixat en ell. Va arribar la guerra i Ibuse es va posar a les ordres del seu emperador. Forjat en la literatura, s’habitua a un altre tipus de mentides: Unitats de Propaganda. Des d’aquí viu no només la derrota sinó la devastació d’Hiroshima, dels seus veïns, del futur.

"Lluvia negra" va néixer com a narració per lliuraments en una revista. Donada la seva repercussió va ser editat com a llibre, amb gran èxit. L’any 1989 se’n va fer una adaptació cinematogràfica. Encara que Ibuse va tenir una dilatada carrera literària, una flor rara com aquesta li va funcionar a manera de forat negre amb la resta de la seva obra. I Ibuse sabia que no podia ni havia de fer res per impedir-ho. Havia escrit un d’aquests cims d’estrany humanisme que de vegades neixen de les nostres més tremendes aberracions. I això tenia un preu.

L’autor teixex "Lluvia negra" entre testimonis, documents històrics, entrevistes i diaris de víctimes. I la dosi mínima de ficció per dur-nos de la mà entre tot aquell desastre. La bomba ha caigut. Ja res serà igual a cap lloc. I els dies, anys després, seran igual de terribles o més. El pànic. La inseguretat. La maledicció de l’àngel negre de la radiació.

La narració s’excusa en els treballs d’un oncle per casar la seva neboda. Se sent responsable d’ella perquè la va fer venir a Hiroshima dies abans de la bomba. Però les enraonies fan que tots els pretendents fugin d’ella. Diuen que el seu cos està infectat. Ningú es vol arriscar a tenir fills deformes, amb mutacions horribles. Aquest Sísif nipó ho intenta tot. Certificats mèdics, diaris íntims, juraments d’amics. I és que "Lluvia negra" no és només un llibre sobre la bomba. és també sobre els seus efectes. Sobre la marginació, l’ocultament i la vergonya de les víctimes que van ser estigmatitzades per un sol motiu: ser al lloc equivocat en el moment equivocat.

"Lluvia negra "és un llibre especial que ha de ser jutjat en les seves coordenades. un llibre per a la humanitat. Un llibre com un advertiment, en què l’autor aconsegueix la cabriola perfeta: trascendir el més profund des de la ingenuïtat. Respondre a tot sense haver-se preguntat res. Testimoniant l’horror i el després de l’horror. Afegir o amagar alguna cosa al seu testimoni és fallar als morts i als vius. L’autor crea bellesa relatant l’infern sense parlar de culpables ni buscar resposetes. Sense ideologies sobre qui i com i per què. La narració d’un malson narrat per un munt d’ulls que ha vist massa. Ulls que no poden deixar de mirar. Ni de tenir fe. En l’home. En el demà.

Suplement Cultura de l’Avui