La prensa dice

Entrevista a Jean Rolin en Ara

Britney Spears, de diva pop a icona literària

Por Jordi Nopca

[Para leer este artículo en ARA, descárgate el PDF adjunto.]

L’any 2009, mentre era a Estocolm, Britney Spears i els seus dos fills van,ser amenagats de mort. La cantant no va aturar la girade Circus, que continuaria per Finlàndia, Rússia, Dinamarca, Alemanya i el Canadà, abans d’oferir dinou concerts als Estats Units. El sisé disc de Britney Spears havia arrencat amb el single Womanizer, una cançó que encara ara aconsegueix arrencar un somriure a l’escriptor Jean Rolin. Autor d’una vintena de llibres, l’escriptor nascut a Boulogtre-Billancourt l’any 1949 es va decidir a convertir en ficció un possible segrest de l’estrella pop setmanes abans d’emprendre un viatge a Los Angeles. "Al llarg dels anys m’he adonat que l’heroicitat i el que és grotesc acostumen a mar lligats -explica Rolin-. En el cas de la Britney, em va cridar l’atenció que era una figura feta malbé abans d’hora". L’any 2O1O, el moment en què transcorte la novel’la, la cantant ja ha passat per situacions complicades, com ara un divorci, depressions i l’intent de deixar enrere diverses addiccions. "El moment en qué escenifica que ha tocat fons és aquella vegada que es rapa al zero en uria perruqueria de Ventura Boulevard-recorda l’escriptor-. És un acte ritual, un auténtic sacrifici. Per mi, Britney Spear té una part del patiment trágic de Marilyn Monroe".

El noble ofici de ser paparazzi

El personatge de la novel’la és un agent secret francés que ha d’investigar els moviments d’un grupuscle islamista que vol raptar la diva. "El primer que em va sorprendre quan vaig arribar a Los Angeles va ser la gran quantitat de botigues per a mascotes i túnels de rentat de cotxes que hi havia", assegura Rolin. El seu narrador estudia els paisatges de la metrópoli nord-americana -els més icónics, peró també els marginals- amb una mirada sarcástica que no amaga un punt de tendresa per a Britney i per als paparazzis que segueixen els seus moviments: "Hi ha un respecte per aquesta professió. Persegueixen els famosos per guanyar-se la vida. El cas dels stalkers [assetjadors] és diferent: són vistos com a malalts, perqué amb la seva obsessió persecutória no volen guanyar diners". En l’entorn hiperconsumista i luxós de Hollywood, el narrador descobreix un partit comunista subterrani, liderat per un sonat, amb qui un dels paparazzis té vincles. Fins i tot s’entén amb una prostituta que imita i perfecciona l’estil de la Britney.

Del microcosmos de les estrelles a l’extraradi parisenc

"Llibre rere llibre m’he convertit en una rnena d’especialista sobre marginats", diu Rolin, que ha dedicat volums a la comunitat cristiana palestina (Cristianos), als personatges que habiten a la frontera belga (La frontiére belge), als ports francesos (Terminal Frigo) o fins i tot, als gossos abandonats (Uz chienmort après lui). Un dels millors exponents del seu periodisme subjectiu i detallat és La cerca, que deu anys després de ser publicat en francés acaba de ser traduït al castellá i editat per Sexto Piso.

"La majoria dels meus llibres neixen a partir d’una investigació prévia -admet l’escriptor-. En el cas de La cerca, el punt de partida va ser Michel Ney, el fill d’un boter que en pocs anys i gràcies a les guerres napoleóniques va aconseguir pujar com l’escuma’’. Ney va arribar a ser mariscal, peró va ser afusellat per traïció el 7 de desembre del 1815, pocs mesos després de la batalla de Waterloo, on va tenir un paper decisiu. Rolin evoca els prineipals fets de la vida del militar mentre recorre Ia periféria parisenca. Els escenmis del llibre permeten que Rolin es trobi amb tota mena de personatges que sobreviuen després d’haver viscut históries singulars. És el cas de Gérard Cerbére, que ocupa una caravana després d’haver estat acomiadat de quaranta feines, o del Lito, un exsoldat del Zaire que va començar a ser perseguit al seu país després de negar-se a continuar fent desapréixer cadávers.

"Sempre intento dignificar les persones sobre les quals escric -diu Rolin-. Un dels meus referents periodístics ha estat George Orwell, i en concret Homenatge a Catalunya, que em sembla un llibre extraordinari". L’escriptor pot fer comentaris durs, peró poques vegades falta al respecte a algú.

ARA