La prensa dice

7 ene
2010

Els ossos de l’ànima, per Lluís Muntada

En la seva defensa de l’edició com a gènere literari,Roberto Calasso diu que una col·lecció editorial és una manera d’exercir la crítica literària. Francisco Rico mai no s’ha cansat de reiterar -i de predicar amb l’exemple del mestratge- que la crítica literària ha de recuperar els camins debolits de la literatura. és sota el vigor d’aquestes dues línies secants que Libros del Asteroide sembla fonamentar el seu sentit editorial: una decidida aposta per la relectura de la tradició literària i una consegüent exhumació de tresors enterrats. Després de traduir, i per tant de revitalitzar, En lloc segur, de Wallace Stegner, arriba ara, també traduïda al català i al castellà, l’única obra de Jetta Carleton (Holden, Missouri, 1913-1999), Quatre germanes, novel·la de rerefons autobiogràfic publicada el 1962.

Una de les claus d’aquesta gran obra és el domini del temps narratiu. La novel·la arrenca amb una veu en primera persona, la de Mary Jo, que a partir d’un estiu de finals dels cinquanta, a partir del temps ja culminat de la maduresa, inicia la descripció retrospectiva dels avatars dels cinc membres que componen la seva família: Matthew Soames, el pare, mestre d’escola i home turmentat per mantenir l’equilibri entre les passions secretes i el decòrum que el seu estatus social exigeix; Callie, la mare, focus d’irradiació vital, que administra amb voluntat protectora tant els silencis com les paraules, tant els rigors morals de l’Església metodista com les llicències que la seva devoció maternal li concedeix; Jessica,la germana gran, sempre obligada a haver de triar entre l’imperatiu patern i el lliure albir; Leonie, recta, abnegada i íntegra fins al punt que quan decideix transgredir els seus propis principis morals ho fa amb la mateixa força incorruptible amb què els va estar defensant durant anys; i Mathy, l’altra germana, vivaç i alegra, generadora d’espais, desafiant des de la seva innocència pura, símbol de la força magnètica que deixen les persones estimades quan desapareixen.

Através de la disposició magistral dels sis capítols, com arabescos que acaben formant tot una impecable composició harmònica, es desplegaran les vicissituds de cadascun dels membres d’aquesta família que va viure en una granja propera a una ciutat provinciana de Missouri. I, amb una prosa dúctil i refinada que la magnífica traducció de Jordi Nopca conserva, recorrent un arc històric que va des de finals del XIX fins a mitjan segle passat, s’anirà revelant un món latent que, enterrat per la inflació de les convencions socials i la guàrdia moral del jo, palpita en les vides dels cinc protagonistes. D’una forma comparable a Middlemarch,de George Eliot, on res no és el que sembla a primer cop d’ull, en aquesta obra es descobreixen les passions ferotges que transiten un món aparentment pastoral. La por, la pervivència, la crida de l’instint, el risc, la mentida, el fracàs, l’esperança o les decisions irreversibles cristal·litzen en la força vital dels protagonistes d’aquesta obra, persones creïbles i amb alè propi, que no degeneren en personatges adotzenats per les exigències de l’artefacte literari.En una poderosa reivindicació que allò important en literatura no és el destí sinó el trànsit, Quatre germanes radiografia els ossos de l’ànima humana.

Quadern, El País