La prensa dice

9 mar
2011

Crítica de "Ratas de Montsouris" en Time Out

Ratas de Montsouris

Por Abel Grau

Entre els detectius més sorneguers de la novel·la negra cal reservar un lloc a Nestor Burma, exanarquista, fumador de pipa i tafaner vocacional, que es mou com una mostela entre els baixos fons del París dels cinquanta. "No sóc Sherlock Holmes", sentencia. Creat per l’expoeta surrealista francès Léo Malet (1909-2006), Burma és el protagonista d’una trentena de novel·les que dibuixen, districte a districte, una vibrant cartografia del crim de la capital del Sena. Ratas de Montsouris (1955), Burma s’endinsa en l’exclusiu districte XIV. Una nit, un antic company de files a la guerra, convertit en membre de la banda de lladres del títol, li proposa un treball "poc comú" però "del tot legal". Guanyaran milions de francs, li diu. Abans de concretar-lo, però, és brutalment assassinat. El mort, a més, resulta sospitós d’un intent de xantatge a un magistrat retirat i a la seva dona, una jove bellesa pèl-roja. La clau de tot plegat sembla ser la banda, que ronda les mansions del barri, en els vincles dels seus burgesos habitants i en un fabulós botí amagat des de fa anys. Empès per una necessitat visceral de resoldre l’enigma ("la poesia es una gran cosa, però no dóna per viure. Calia començar a pensar en coses serioses"). Burma s’enfronta a amants violents, nimfòmanes que busquen marginats, psiquiatres intrigants i gàngsters embogits, en un París clarobscur, de carrerons i soterranis. Sense revelar més detalls, díguem ja que Malet, narrador consumat, construeix amb una estructura precisa, uns diàlegs esmolats i un estil senzillament brillant la crónica d’una venjança implacable. En fi novel·la negra de la millor.

Time out